RELAT DEL LLIBRE VERMELL DE JUNG
  • Capità, el noi està preocupat i molt nerviós, degut a la quarantena que ens han imposat a port.
  • Què et preocupa noi? No tens prou menjar? No dorms suficient?
  • No és això , capità, no suporto no poder baixar a terra i abraçar la meva família.
  • I si et deixessin baixar i estiguessis contagiat, digues, suportaries la culpa de infectar a algú que no pot aguantar la malaltia?
  • No m’ho perdonaria mai. -Respongué el noi. Encara si per mi haguessin inventat aquesta pandèmia.
  • Pot ser. Però, i si no fos així?
  • Entenc el què vol dir, però em sento privat de llibertat, Capità, m’han privat d’una cosa molt important!
  • Llavors, priva’t tu d’alguna cosa més.
  • M’està prenent el pèl?
  • En absolut. Si et prives d’alguna cosa sense respondre de manera adequada has perdut.
  • Llavors, segons vostè, si m’han privat d’alguna cosa , per vèncer, haig de privar-me d’alguna cosa més per mi mateix?
  • Així és. – va respondre el Capità-. Ho vaig fer a la quarantena fa 7 anys.
  • I què és el que es va treure?
  • Havia d’esperar 20 dies sobre el vaixell. Feia mesos ja que esperava arribar al port i gaudir de la primavera a terra. Hi va haver una epidèmia. A Port April ens van prohibir baixar. Els primers dies van ser durs: em sentia com tu. Llavors vaig començar a reflexionar. Sabia que després de 21 dies es creen costums, i en comptes de lamentar-me i crear costums desastroses, vaig començar a actuar de manera diferent a la resta.

Vaig reflexionar sobre aquells que tenen moltes privacions i una vida miserable i em vaig identificar amb ells.

Vaig començar amb l’aliment: em vaig imposar menjar la meitat del que menjava abans. Després, vaig començar a seleccionar els aliments més digeribles, per no sobrecarregar el meu cos.

El pas següent va ser unir a això una depuració de pensaments insans i tenir cada vegada més pensaments elevats i nobles.

Em vaig imposar llegir al menys una pàgina cada dia d’algun tema que no coneixes. Em vaig imposar també, fer exercicis sobre el pont del vaixell.

Un vell hindú, m’havia explicat anys abans, que el cos es potencia retenint l’alè. Em vaig imposar doncs, fer profundes respiracions completes cada matí. Crec que els meus pulmons no havien arribat mai a tal capacitat i força!

La tarda era l’ora de les oracions, l’hora de donar les gràcies perquè el destí no m’havia posat davant patir privacions sèries durant tota la meva vida.

L’hindú m’havia aconsellat tenir la costum d’imaginar la llum entrant en mi i així fer-me més fort. Podia funcionar també fer-ho per la gent que estava lluny i així aquesta pràctica també la vaig integrar en la meva rutina diària sobre el vaixell.

En comptes de pensar en tot el que no podia fer, pensava en tot el que faria una vegada hagués pogut baixar a terra. Visualitzava les escenes cada dia, les vivia intensament i gaudia de l’espera. Tot el que podem obtenir de seguida, mai és tant interessant. L’espera serveix per sublimar el desig i fer-lo més poderós.

M’havia privat d’aliments suculents, d’ampolles de ron, d’impreciacions i males paraules. Només pensar en tot del què m’havia privat…!!!

  • Com va acabar, Capità?
  • Vaig adquirir totes aquelles costums noves. Em van deixar baixar al port molt temps després del previst.
  • Us van privar de la primavera aleshores?
  • Sí, aquell any ens van privar de la primavera, i de moltes coses més. Però jo havia florit igualment, m’havia emportat la primavera dins, i ja mai més ningú me la va poder treure.